Foca de Weddle

Aquest és un exemplar en captivitat

Una foca que trobem extremadament comú és la de Weddell (Leptonychotes weddellii) que té una forma arrodonida. La femella pot superar els tres metres de longitud, essent el mascle una mica més petit. Aquestos magnífics animals poden pesar fins 400 kg, el que els fa poc àgils sobre el gel però en canvi són excel·lents nedadors. Formen colònies pel naixement dels cadells que es queden damunt del gel continental i sobre la banquisa esperant als seus pares. Els adults tenen unes dents (incisius) molt fortes que els hi serveixen per foradar el gel de la banquisa i accedir on estan els seus cadells o fugir dels depredadors. Una de les causes de mortalitat més important és el desgast de les dents que les impedeix foradar el gel. És una de les espècies més estudiades a l'Antàrtida per la seva facilitat per a accedir al gel consolidat. Cada animal pot submergir-se fins 400 metres de fondària i romandre més d'una hora sota l'aigua. Sobretot menjen cap els 150 m de fondària on hi havia una picnoclina (franja on la temperatura i salinitat canvien bruscament indicant un canvi de masses d'aigua: freda a dalt i una mica més calenta a baix). A aquesta zona hi ha concentracions de peixos que són la seva dieta principal. També menjaven krill i calamars.