El dofí ratllat (Stenella coeruleoalba)és un petit dofí que a les costes catalanes normalment no supera els 220 cm de llargada màxima. Aparentment, no hi ha dimorfisme sexual en la mida.
El dofí ratllat es troba a les latituds càlides i temperades de tots els grans oceans. A l'Atlàntic Nord, la densitat més elevada es concentra entre els 20 i els 50º de latitud nord, on és una espècie molt freqüent. A la Mediterrània, el dofí ratllat és molt abundant al vessant occidental però s'enrareix a l'oriental. És probable que existeixi un cert intercanvi entre les poblacions mediterrànies i les atlàntiques a través de l'Estret de Gibraltar, però certes diferències en la pigmentació i en la mida corporal, que és uns 30 cm més gran en la forma atlàntica, fan suposar que les dues poblacions estan aïllades genèticament.
Aquesta espècie viu preferentment en aigües allunyades de la costa. La població de dofí ratllat a la Mediterrània occidental ha estat estimada per Forcada i col·laboradors en prop d'uns 200.000 exemplars, nombre que el converteix en l'espècie més abundant a la regió.Al 9119, va haver-hi una ona de mortalitat entre l'espécie. Aparentment, la causa d'aquesta mortalitat va ésser una infecció per un morbillivirus.
El dofí ratllat es troba a les latituds càlides i temperades de tots els grans oceans. A l'Atlàntic Nord, la densitat més elevada es concentra entre els 20 i els 50º de latitud nord, on és una espècie molt freqüent. A la Mediterrània, el dofí ratllat és molt abundant al vessant occidental però s'enrareix a l'oriental. És probable que existeixi un cert intercanvi entre les poblacions mediterrànies i les atlàntiques a través de l'Estret de Gibraltar, però certes diferències en la pigmentació i en la mida corporal, que és uns 30 cm més gran en la forma atlàntica, fan suposar que les dues poblacions estan aïllades genèticament.
Aquesta espècie viu preferentment en aigües allunyades de la costa. La població de dofí ratllat a la Mediterrània occidental ha estat estimada per Forcada i col·laboradors en prop d'uns 200.000 exemplars, nombre que el converteix en l'espècie més abundant a la regió.Al 9119, va haver-hi una ona de mortalitat entre l'espécie. Aparentment, la causa d'aquesta mortalitat va ésser una infecció per un morbillivirus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario