Cap d'olla gris

A banda del seu color gris, allò que millor l’identifica és la presència de nombroses marques o cicatrius blanques repartides per tota la pell, tant més abundants com de més edat sigui l’individu, de lluny, pot semblar de color blanc. Es distingeix bé del cap d’olla negre per la seva aleta dorsal alta. Els animals adults fan fins a 4 m. Tenen el costum de treure la cua i part del cos fara de l’aigua, mentre resten immòbils en aquesta posició durant una estona. Poques vegades neden davant els vaixells però poden seguir-los. És típic que es submergeixin durant 1-2 min i respirin fins 12 vegades a intervals de 15-20 seg. De vegades poden romandre sota l’aigua fins 30 min. S’observa en grups d’exemplars de diferent edat, normalment força més mar endins que no pas l’espècie anterior.

Cap d'olla negre

Es distingeix fàcilment pel seu cap globós, el color negre amb una gran taca blanca que li va des de la gola fins a la part superior del ventre, entre les dues aletes pectorals. Les aletes pectorals desmesuradament llargues. El seu cos amida fins a uns 6 metres. És una espècie d’hàbits fortament gregaris i forma grups organitzats sota uns estrictes nivells jeràrquics. El cap d’olla negre és un animal força tranquil i bonançó, que acostuma a aguantar-se en posició vertical mentre treu el cp per damunt de la superfície de l’aigua. De vegades s’aproxima molt a la costa. Solen romandre immòvils a la superfície, permetent que els vaixells s’aproximin a poca distància. Els exemplars joves poden saltar, però això és estrany en els adults.

Rorqual comú

El rorqual comú (Balaenoptera physalus) amb 20-21 m de llargada corporal i 70 tones de pes és el misticet més abundant a la Mediterrània.
L'espècie presenta una pigmentació asimètrica molt peculiar, que és única entre els mamífers vivents: el costat dret de la meitat anterior del cos és blanc a la regió ventral i gris clar a la dorsal, mentre que el costat esquerre és negre tant del dors com del ventre. Alguns autors han volgut explicar aquesta asimetria pel costum que té aquesta balena de nedar de costat, la qual cosa justificaria un gir de 90º de la típica coloració dorsiventral de la resta de cetacis, però això es contradiu amb el fet que el rorqual comú gira indistintament sobre un costat o l'altre quan neda de costat.

De comportament tranquil i moviments parsimoniosos, aquest animal no s’altera gens per la presència dels vaixells, raó per la qual són habituals els xocs fortuïts.
El trobem a Catalunya des de la primavera fins al començament de l’estiu, quan passa migrant cap al nord en direcció al mar de Ligúria, on s’alimenta de petits crustacis durant els mesos d’estiu. La població la formen uns milers d’exemplars. Difícilment s’apropa a menys de 10 o 15 milles de la costa, quasi sempre es veuen en parelles o bé exemplars solitaris...