martes, 30 de noviembre de 2010


El dofí mular indo pacífic (Tursiops aduncus) és una espècie de dofí del gènere Tursiops. Creix fins a 2,6 metres de llarg i pesa fins a 230 quilograms. Viu a les aigües del voltant de l'Índia, el nord d'Austràlia, el sud de la Xina, la mar Roja i la costa oriental d'Àfrica. Té una esquena de color gris fosc i un ventre d'un gris més clar o gairebé blanc amb taques grises.

Dofí tacat tropical


El dofí tacat tropical (Stenella attenuata) és una espècie de dofí que viu als oceans temperats i tropicals d'arreu del món। L'espècie començà a estar amenaçada a causa de la mort de milions d'exemplars en bous de pesca de tonyina. A la dècada del 1980 es començaren a utilitzar mètodes de pesca de tonyina respectuosos amb els dofins per tal de salvar-ne milions a l'est de l'oceà Pacífic.

viernes, 13 de junio de 2008

Cap d'olla gris

A banda del seu color gris, allò que millor l’identifica és la presència de nombroses marques o cicatrius blanques repartides per tota la pell, tant més abundants com de més edat sigui l’individu, de lluny, pot semblar de color blanc. Es distingeix bé del cap d’olla negre per la seva aleta dorsal alta. Els animals adults fan fins a 4 m. Tenen el costum de treure la cua i part del cos fara de l’aigua, mentre resten immòbils en aquesta posició durant una estona. Poques vegades neden davant els vaixells però poden seguir-los. És típic que es submergeixin durant 1-2 min i respirin fins 12 vegades a intervals de 15-20 seg. De vegades poden romandre sota l’aigua fins 30 min. S’observa en grups d’exemplars de diferent edat, normalment força més mar endins que no pas l’espècie anterior.

Cap d'olla negre

Es distingeix fàcilment pel seu cap globós, el color negre amb una gran taca blanca que li va des de la gola fins a la part superior del ventre, entre les dues aletes pectorals. Les aletes pectorals desmesuradament llargues. El seu cos amida fins a uns 6 metres. És una espècie d’hàbits fortament gregaris i forma grups organitzats sota uns estrictes nivells jeràrquics. El cap d’olla negre és un animal força tranquil i bonançó, que acostuma a aguantar-se en posició vertical mentre treu el cp per damunt de la superfície de l’aigua. De vegades s’aproxima molt a la costa. Solen romandre immòvils a la superfície, permetent que els vaixells s’aproximin a poca distància. Els exemplars joves poden saltar, però això és estrany en els adults.

Rorqual comú


El rorqual comú (Balaenoptera physalus) amb 20-21 m de llargada corporal i 70 tones de pes és el misticet més abundant a la Mediterrània.
L'espècie presenta una pigmentació asimètrica molt peculiar, que és única entre els mamífers vivents: el costat dret de la meitat anterior del cos és blanc a la regió ventral i gris clar a la dorsal, mentre que el costat esquerre és negre tant del dors com del ventre. Alguns autors han volgut explicar aquesta asimetria pel costum que té aquesta balena de nedar de costat, la qual cosa justificaria un gir de 90º de la típica coloració dorsiventral de la resta de cetacis, però això es contradiu amb el fet que el rorqual comú gira indistintament sobre un costat o l'altre quan neda de costat.

De comportament tranquil i moviments parsimoniosos, aquest animal no s’altera gens per la presència dels vaixells, raó per la qual són habituals els xocs fortuïts.
El trobem a Catalunya des de la primavera fins al començament de l’estiu, quan passa migrant cap al nord en direcció al mar de Ligúria, on s’alimenta de petits crustacis durant els mesos d’estiu. La població la formen uns milers d’exemplars. Difícilment s’apropa a menys de 10 o 15 milles de la costa, quasi sempre es veuen en parelles o bé exemplars solitaris...

viernes, 2 de mayo de 2008

Balena blava

La balena blava (balaenoptera musculus) és un mamífer marí que pertany a l'ordre dels cetacis. Amb una llargada de fins a 30 metres i un pes de fins a 177 tones, es creu que és l'ésser viu més gran que ha viscut mai a la terra. La seva respiració és pulmonar, tot i que fora de l'aigua no sobreviuria perquè el seu pes corporal l'aixafaria i es clavaria el tòrax. La major criatura coneguda de l'època dels dinosaures és l'Argentinosaurus de l'era Mesozoica, amb un pes estimat d'unes 90 tones. Hi ha alguns dubtes sobre quin és l'exemplar de Balena blava més gran conegut. La major part de les dades són d'exemplars caçats per baleners a l'Antàrtica durant la primera meitat del segle XX i van ser realitzades per baleners no massa acostumats a les tècniques de mesura zoològica. Els exemplars més grans enregistrats són dues femelles que mesuraven 33,6 i 33,3 metres respectivament, encara que aquestes dades poden ser no exactes; la balena més gran que s'ha mesurat amb criteris científics pel Laboratori Nacional de Mamífers Marins dels Estats Units feia 29,9 metres de longitud, aproximadament la mateixa longitud d'un avió Boeing 737 o tres autobusos britànics de doble pis.Durant els primers set mesos de vida, una cria de Balena blava veu aproximadament 400 litres de llet cada dia i fins a 70 litres diàris d'aigua. El seu creixement és també digne de menció: 90 kg cada dia. En néixer el seu pes és d'uns 1.400 kg, gairebé com un hipopòtam adult.

Orca


L'orca (Orcinus orca) és un cetaci membre de la família del dofí oceànic (Delphinidae) i és l'única espècie del seu gènere (Orcinus).
Es el segon mamífer (desprès de l'home) pel que fa a la distribució mundial ja que viu des dels oceans tropicals a l'àrtic. Les orques es desplacen contínuament en grups familiars. Mentre uns grups són migratoris altres poblacions són estables.
Són animals carnívors que s'alimenten principalment de peixos (salmó, tauró, tonyina, etc.) però també s'alimenten d'altres animals com tortugues marines o mamífers com els lleons marins o la morsa. També ataquen i s'alimenten d'altres cetacis, d'aquí que en alguns idiomes se n'hagi dit històricament assassina de balenes..
Exteriorment el seu cos combina el color negre i el blanc. Els mascles poden arribar a fer 9,5 metres de llarg i pesar 6.000 kg, mentre les femelles són un 10% més petites.
Les orques en llibertat poden viure 80 anys o més, però en captivitat no solen passar dels 20.
Les orques nascudes en captivitat i alliberades després d'anys en companyia humana segueixen depenent dels homes pel que fa a l'alimentació.